hwfib.com

Assignatures FIB

En aquest apartat trobaràs un resum de les assignatures de la modalitat. Especialment enfocat a estudiants de primer i segon que encara dubtin de quina modalitat cursar. La resposta és ben senzilla, òbviament hardware!

Assignatures obligatòries de modalitat

AC2 (Arquitectura de computadors 2)

Primera entrega del departament d’AC a la modalitat, i quina entrega… La veritat és que és l’entrada a la MORT, tot i l’exageració, el contingut donat és molt interessant i es podria considerar un gran pas més a prop d’entendre el funcionament dels processadors “reals”.

L’assignatura es divideix, com més endavant també es dividirà MP, en dos: teoria i labs, 80% i 30% respectivament.

1. Teoria

   La teoria és el que més val, un 80% i no obstant tampoc sembla ser la part més exigent en pes. Encara que cal dir que és la part que sense les pràctiques més de la meitat de la gent matriculada sol suspendre… El nostre any, curs 2023/24-Q1 van ser 12/20 approx…

   El professor, Ramón Canal, fa les classes de forma resumida amb unes transparències més aviat “poc descriptives” però amb possibilitat de fer “alguna pregunta”. El temari ve a ser una extensió del d’AC, l’únic que amb exercicis encara més enrevessats d’entendre. Diguem que l’assignatura, gairebé completament, es basa a entendre les optimitzacions sobre el processador monocicle per a reduir el CPI… algunes d’elles és ben cert que ja es feien anar a AC, però ara s’explica exactament com s’ho fa el control per a poder segmentar el camí de dades i aplicar prediccions i, fins i tot, la reordenació estàtica del codi per part del compilador.

2. Laboratoris

   Els labs els porta el Miquel Morató, un gran professor, atent i que intenta que la duresa de les pràctiques que es feien tradicionalment es puguin dur més o menys bé… També intenta portar sempre algú del BSC, o dirigeix alguns equips de desenvolupament hardware, per a motivar els estudiants a aprendre.

   Però no us confieu, les pràctiques són la mort literal, no tant en comparació amb les d’MP però encara molt dures. Aquestes només valen i són com 6 documents d’enunciats amb 80 pàgs. de mitjana!! Literalment us posen a programar en VHDL, un llenguatge de descripció de Hardware, el qual més endavant s’acabarà de dominar a PEC i a MP, només ensenyant el funcionament als documents interminables d’enunciat. I tota aquesta mort de disseny i d’escriure entregues en Latex, o no però és el que vam trobar més convenient, de no menys de 20 pàgs. i cada dues setmanes. Només val el miserable 20% de l’assignatura. En realitat, però, aquest serà el 20% que us farà aprovar!

DSBM (Disseny de sistemes basats en microcomputadors)

La segona entrega de l’ESAII… Es pot entendre com la continuació de CI, però traient-ne tot el que és avorrit. DSBM, que no BDSM (a tots ens costa no cagar-la) és una assignatura 100% de nota pràctica i bastant txill, especialment comparant-les amb les pràctiques del departament d’AC. Aquí no trobaràs 100 pàgines d’enunciat, sinó que és participativa, el professor, l’Enric… et proposa una feina a fer amb cert material i, per parelles, la podeu desenvolupar com vulgueu.

La nota de les pràctiques es posa en funció del que el professor va veient i, opcionalment, se li poden entregar fotos o un breu document que reculli els diferents treballs fets durant el curs.

Les pràctiques són sense placa de desenvolupament, gràcies a déu ja no ens tracten com noobs, sinó que són amb Rasberry, Arduino i micros PIC20 de 16 bits… Amb ells es toca captació de dades, processament amb alguns algorismes emprats al món d’embeeded i comunicació, també amb el PC mitjançant Sockets en xarxa local i wifi.

També hi ha una part de la nota, bastant gran, que ve d’uns qüestionaris o d’entregables que et fan fer feina relacionada amb els temes explicats a classe de teoria de forma pràctica. Com per exemple la calibració i disseny d’un PID per a controlar una nau, en un simulador donat en Python, o un qüestionari de recerca a partir d’un nou tipus de plaques amb diverses unitats de procés de Texas Instruments.

Globalment, una assignatura 10/10, molt xula i interessant alhora que no excessivament complicada. El professor, Enric Martin Rull, és molt bo, s’interessa per la feina i que els estudiants aprenguin i s’ho passin bé en el procés… Això sí, no n’espereu masses, de formalitats.

SO2 (Sistemes operatius 2)

Si no us va agradar Sistemes Operatiu per què us vau quedar amb la sensació que no era el que us esperaveu, no cal preocupar-se, aquesta assignatura és la bona. Tot i això, s’entén el motiu darrere del prerequisit, ja que moltes de les bases i conceptes necessaris a SO2 s’assenten a SO i ara us tocarà implementar-les.

És una passada! la part de laboratori sens dubte és la part estrella. Tot i que molta feina, i si, és molta feina, amb la motivació pels temes a desenvolupar es pot dur fàcilment al dia. L’assignatura comença amb un esquelet buit de sistema operatiu, que només fa la fase de checking i boot del hardware, sobre el qual s’haurà de fer un sistema operatiu mínim en monoprocessador x86. La veritat és que va ser molt gratificant veure com crides a funcions i interfícies estudiades a classe prenien vida després d’hores de programació i depuració. Sobretot el tema de la gestió de memòria i processos concurrents ens va donar bastanta guerra. Això sí, estigueu preparats per programar en C vainilla per un tub, i amb moltissima gestió del hardware a baix nivell en ensamblador x86 de 32 bits, ja aprés a AC.

La part de teoria, però, encara val la meitat de la nota de l’assignatura i aquí sí que no us espereu grans canvis durant el transcurs del vostre aprenentatge sobre sistemes, és teoria, i teoria dura/hard. Les classes magistrals es fan a cortesia del professor titular, almenys avui dia (2023/24), amb l’Àlex Pajuelo. Un gran professor i súper apassionat per transmetre el seu coneixement. No trobareu cap problema a escriure-li mails preguntant per curiositats o extensions d’alguns conceptes difícils explicats a classe. Molts d’ells més endavant, pels qui trieu CASO (Conceptes Avançats de Sistemes Operatius), es donaran per dominats a posteriori.

Desgraciadament, tant la part de teoria com la primera meitat de les pràctiques són compartides amb estudiants de SOA, de l’especialitat de Tecnologies de la Informació (TI), amb qui anireu coincidint durant el transcurs dels següents anys… Òbviament, però, ells tenen menys complexitat a la part hardware de la pràctica i s’estalvien una no gaire complicada, tot i que lladre en temps, de la competència transversal de comunicació escrita.

Assignatures optatives de modalitat

PDS (Processament digital de senyal)

PDS o Processament Digital de Senyal és una assignatura complementària de modalitat de la branca de l’ESAII. És una de les assignatures “bolet” de la carrera, nogensmenys ha estat de les meves preferides de la modalitat. Podria compartir-se gran part del temari amb assignatures de processament digital de telecos això sí, amb un regust distintiu a microcomputadors.

L’assignatura és 100% pràctica des de fa algunes generacions, tot i que al passat no ho va ser i m’imagino l’infern que suposaria la part teòrica. A teoria es donen les bases del mostreig i del processament digital de senyals analògiques per acabar donant amb les teories dels filtres FIR i IIR, tan importants a les comunicacions de dia d’avui. Això sí, cal estar mínimament atent a les classes per no acabar perdut en un mar d’àlgebra vectorial i càlcul complex bastant complicat per al nivell al qual hi estem acostumats.

L’avaluació pràctica es podria distingir en tres grans blocs:

1. Pràctiques de Matlab

   Va ser la primera i única, de moment, assignatura on hem tocat Matlab… I no, per als informàtics no va és gens complicat, de fet, tot al contrari gràcies a la seva sintaxi intuïtiva pròpia dels llenguatges interpretats, com R o Python que amb una mica de mala sort ja us els haureu trobat durant la carrera. Això sí, no trigareu a tornar a C per a programar un nou integrat, el DSP.

   Les pràctiques són molt guiades i s’apliquen directament els continguts matemàtics estudiats a teoria. Els resultats de les quals s’hauran de lliurar en format entrega amb tots els gràfics i comentaris adients. Realment és tot un avantatge poder fer tot allò per consolidar conceptes, principalment al voltant de la transformada i sèries de Fourier i dels filtres FIR i IIR, abans d’implementar-los sobre el DSP o al propi Matlab.

2. Laboratoris amb DSP

   Aquesta és la part més bonica de l’assignatura. Podreu fer un hands-on amb un DSP o Digital Signal Processor de Texas Instruments (no pas missils però)… Òbviament programant-lo amb C i amb un IDE que deixa massa a desitjar. Són unes quantes sessions introductòries fins a les últimes pràctiques, on podreu definir buffers circulars amb les dades mostrejades i fer ecos, delays i filtres sobre el so mostrejat d’un micròfon.

3. Presentació i recerca

   Finalment, hi ha una presentació la qual comptarà tant per a la Competència Transversal d’expressió oral i escrita com un 20% de treball de recerca sobre aplicacions de DSPs a la vida real. Nostres, per exemple, vam fer un treball força extens sobre la Ràdio Definida per Software (SDRs) amb una demostració final pràctica el dia de la presentació. És la típica entrega que pot arribar a fer molta mandra, però si li dediques suficients hores pots arribar a aprendre prou sobre temes de gran interès i prendre’n partit.